El clima hi té característiques continentals, amb temperatures baixes a l'hivern, altes a l'estiu i pluja molt escassa. En aquestes condicions, juntament amb la boira de la tardor, l'escassetat de neu a l'hivern i les gelades, fa que la vegetació natural sigui, en conjunt, de tipus estepari.
La comarca és
drenada per rius que tenen un cabal relativament abundant, fet que ha permès la
revaloritzaciò de les terres amb la creació d'extensos regadius. És una
comarca agrària per excel·lència, la ramaderia és complementària i la indústria
es concentra a l'àrea de Lleida.
L'ocupació musulmana, que va durar 4 segles ha deixat un rastre important en la toponímia de la zona. Al Segrià són abundantìíssims els castells o torres de l'època musulmana, la majoria enrunats, al voltant dels quals van néixer els actuals nuclis de població. Actualment al paisatge predomina el tipus de poblament concentrat; les cases aïllades són, sovint, exemples d'hàbitat temporal.
La confluència de les cultures musulmana i cristiana i la necessitat d'aixecar noves esglésies als indrets que s'anaven repoblant, juntament amb la presència dels ordes religiosos, van donar lloc a l'aparició d'una modalitat estilística, de transició entre el romànic i el gòtic, anomenada "escola romànica de Lleida".
El Segrià és una comarca que reuneix en el seu art gastronòmic les tradicions cassolanes de la gent arrelada a la terra. Els plats típics més importants són: l'"olla barrejada", l'"escudella" i la "carn d'olla". A la comarca, els cargols són quelcom més que un plat típic de la zona, i actualment desperta autèntiques passions, com ho demostra l'aplec que se celebra anualment.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 1.393,7 km2 Població 162.904 habitants Densitat 116,9 habitants/km2 Població 1975 151.480 habitants Població 1981 157.200 habitants Població 1986 158.677 habitants ---------------------------------------